Passa al contingut principal

CESP al Djebel Toubkal, 4.167m

Viatge amb escala fins a Marrakech, on ens espera el nostre guia Abdul, per portar-nos cap a Imlil (1700m), el “Chamonix” marroquí que diuen alguns... i a dormir, que demà toca pujar al refugi.

La pujada al refugi la comencem sobre les 9 del matí i ens queda per endavant un desnivell de 1500m en unes 6-7h. Afortunadament comptavem amb una mula i dos portejadors per a què ens pugèssin el material extra. Després de les dues primeres hores ja comencem a tenir neu a dojo i la mula no pot continuar i toca el torn dels portejadors. Arribada al Refugi Neltner (3207m).

El tercer dia (14/01/2010) toca pujar al Djebel Toubkal, però un dels dos es troba malament i l’altre ho prova amb el guia i un nou company francés, en Frank. Malauradament es queden a uns 100m de fer cim, ja que el dia es va torçar i es van girar vents de més de 100km/h al cim i es feia impossible avançar, i recomanats pel guia d’un grup anglés que venia del cim, van fer mitja volta i cap al refugi.

El quart dia (15/01/2010) l’Abdul ens desperta una mica abans de les sis del matí i ens diu que es veuen els estels i que ens preparem per fer un nou intent. Ens llevem, ens vestim, esmorcem i aquesta vegada tots cap al cim del Toubkal. Encara bufa vent, però no tant fort com el dia anterior, d’uns 50km/h. Comencem a pujar quan encara és fosc, i poc a poc se’ns obre un dia espectacular, sense núbols, que ens permet unes vistes increibles del Sahara des de Tizi’n Toubkal (Coll del Toubkal), l’últim coll abans d’arribar al cim, i 30 minuts més tard acoseguim arribar al cim del Djebel Toubkal (4167m). Després de disfrutar de les vistes i d’haver aconseguit fer cim, i de fer les fotos i el video pertinent, donem mitja volta i de tornada cap al refugi, on dinarem i començarem la tornada cap a Imlil.

El cinquè dia (16/01/2010) el passem a Marrakech, un gran contrast amb tot el que havíem vist fins ara. Ara patim la calor, les multituds, estrés... però tot i això, una ciutat plena d’encants, contrastos, colors i molt per veure, per tornar-hi una altra vegada de ben segur.

El sisè dia una volteta matinal per Marrakech i tornada cap a Barcelona. De la tornada no val la pena explicar-ne res, tan sols agraïr l’esforç per la seva feina als pobres controladors aeris de l’aeroport de Barajas que no arriban a final de mes.

Per la propera ens queden el Timesguida i el Ras, hi tornarem.