Avui ens em llevat amb la trista notícia que dos companys del CESP varen morir ahir per un allau de neu a la Serra del Cadí. Sempre és dur assabentar-se que un muntanyenc mor fent el que més estima, però si aquestes persones són properes i estimades per tots, encara costa més reaccionar-hi i encarar tot el que suposa a nivell emocional. Com a mostra del nostre patiment, en Joan Marc Flores, gran amic dels dos companys morts, ens ha deixat les següents paraules: Difícil escriure quan el dolor és immens….difícil escriure quan l’ira t’embriaga….ahir vam ser arrossegats per un allau de ràbia. La pitjor de les ràbies. La ràbia de perdre dos companys. I ara, unes hores després, toca caure en la més profunda de les esquerdes. Esquerda plena de dolor, de dolor infinit… Aquesta serà la paret més difícil d’escalar , perquè no estem ni entrenats, ni preparats, per aquestes esquerdes. Però cal que ens en sortim. Plegats. Perquè a partir d’ara cal pujar a totes les crestes, ...